Em vull divorciar. Quines opcions tinc?
Setembre i octubre normalment són els mesos en què més demandes de divorci es registren. El desgast produït per l'augment de la convivència conjugal durant el període vacacional, sol ser la motivació principal d'aquest increment.
Quines possibilitats hi ha en cas de voler dissoldre el matrimoni mitjançant aquesta modalitat? Hi ha dos camins: el divorci amistós i el divorci contenciós.
L'opció del divorci amistós seria la més recomanable per ser més ràpida i senzilla que la via contenciosa. Sempre és millor arribar a un acord entre els propis cònjuges que no que un jutge impose, sense negociació, unes condicions que poden ser no tan beneficioses per als interessos particulars de cadascuna de les parts.
A més, a aquest mateix procediment -el divorci amistós- es pot incorporar la liquidació de la societat a guanys, fent així que s'acurte considerablement el temps de resolució de tot el procés en conjunt. Mitjançant el contenciós es té primer que aconseguir la sentència en ferm de divorci, per a després iniciar els tràmits de la liquidació de guanys.
D'aquesta manera, la resolució d'un divorci amistós pot donar-se en qüestió de mesos, quasi sempre en menys d'un any. Pel que fa als divorcis contenciosos, la qüestió sol dilatar-se entre un any i mig o dos, de mitjana. En els dos casos es poden emprendre els tràmits una vegada transcurrits tres mesos des de la unió matrimonial.
Conveni regulador
Tant en l'alternativa amistosa com en la contenciosa, tot el procés està preceptuat a través d'un conveni regulador. Aquest document marca el tipus de relació que tindran els excònjuges a partir d'eixe moment. Es contemplen aspectes com:
La custòdia dels fills menors, que pot ser compartida o exclusiva d'un dels progenitors. I, en aquest últim cas, també es regularia el tema de la pensió alimentària.
També relacionat amb el tema dels fills, estaria el règim de visites, que es definiria segons les necessitats de cadascuna de les parts i els propis menors.
La pensió compensatòria és un altre punt a aclarir, quan el divorci signifique un greu desequilibri per al desenvolupament normal vida d'alguna de les parts. Per exemple, mestresses de casa dependents del sou del seu marit.
Quant a l'atribució de l'habitatge familiar, si hi ha fills menors, dependrà del tipus de custòdia que es fixe. Si fóra exclusiva, l'habitatge familiar passaria a usar-lo directament el progenitor custodi. Si no hi ha fills en el matrimoni, l'habitatge s'atribuiria a la part no titular més necessitada de protecció.
Finalment, la liquidació de guanys. El seu propòsit últim és satisfer tot allò que es té en comú de la manera més justa i que més beneficie als dos, arribant al repartiment equitatiu de tot al 50%.
El conveni regulador té el mateix objectiu i qüestions a estipular, tant si el divorci es desenvolupa de manera amistosa com contenciosa. L'única diferència és que al divorci amistós són els propis cònjuges els que negocien i arriben a un determinat pacte, i en el contenciós és el jutge el qui ho fixa tot. A més, en aquesta última situació, la liquidació de guanys es resoldria posteriorment.
La separació
La diferència essencial entre les separacions i els divorcis és que el vincle matrimonial continua viu en els primers. El procés de separació suposa un punt i a part pel que fa al cessament efectiu de la convivència i l'extinció de la societat a guanys. Els patrimonis queden dividits, però les parts implicades no es podrien tornar a casar.