Com acabar amb el deute perpetu dels crèdits revolving
Els crèdits o targetes revolving són un producte financer que s'ha popularitzat especialment en aquests últims 10 anys. El principal problema amb el que es troba el consumidor que els adquireix són els seus elevats tipus d'interés, que juntament amb la falta d'informació clara sobre aquest producte, generen una situació de sobreendeutament molt complicada.
L'efecte ‘bola de neu’ els crèdits revolving
Se solen instrumentalitzar amb una targeta i es disposa d'un límit de crèdit concedit que es pot usar reiteradament ja que torna a estar disponible segons es va amortitzant en diferents quotes. El punt conflictiu és que el capital disposat però no amortitzat, genera nous interessos sumats als ja reportats, però no coberts perla quota establida. Amb aquests interessos de demora creix la ‘bola de neu’.
Exemple tipus:
Es concedeixen 3.000 euros de crèdit amb un interés del 27% que suposarien una quota de 91,61 euros al mes. Encara que s'estableix per contracte que es retornarà sense límit de temps en quotes mensuals de 50 euros. En teoria el primer mes ja el deute seria de 2.950 euros. No és així. El primer mes ja es generen interessos al 27% d'eixos 3.000 euros que són 67,50 euros, és a dir, 3.067,50 euros que menys els 50 de la quota són 3.017,50 euros pendents de pagament.
El deute creix perquè la quota no cobreix els interessos mensuals, i eixe nou import generarà més interessos el mes vinent. Si tenim 3.017, 50 euros i es paguen 50 hauria de quedar un romanent de 2967,50 euros, però no, perquè s'han generat 67,89 euros de deute pel 27% d'interés. Això llança una xifra de 3035,39 euros, la quota de 50 euros no redueix el deute, sinó que s'incrementa en 17,89 euros. Cada mes el deute serà proporcionalment major que l'anterior, perpetuant-lo.
Com pot un consumidor defensar-se davant aquesta situació?
Existeixen dos mecanismes en els quals els usuaris poden emparar-se davant les conseqüències econòmiques produïdes d'aquest tipus crèdits:
La Llei de Repressió de la Usura
Aquesta llei actua sobre qualsevol concessió de crèdit que es produïsca entre entitats financeres o un altre tipus de societats i persones físiques o jurídiques, siguen consumidors o no.
En el seu article primer recull que “Serà nul tot contracte de préstec en què s'estipule un interés notablement superior al normal dels diners”. En aquest sentit, el TSJ estableix com a tipus mitjà d'interés a tindre en compte el dels préstecs i crèdits de consum. Si el del crèdit en qüestió superara el doble d'aquesta referència, es consideraria usurari.
A més, introdueix també un component ètic ja que resol que serà nul aquell crèdit que “havent-hi motius per a estimar que ha sigut acceptat pel prestatari a causa de la seua situació angoixant, de la seua inexperiència o del limitat de les seues facultats mentals”.
Un tercer supòsit contempla que “Serà igualment nul el contracte en què se supose rebuda major quantitat que la veritablement entregada”, ja que li prestadora podria incórrer a fer passar per capital els interessos que vulga cobrar.
Llei de Condicions Generals de Contractació
Aquesta Llei fixa una sèrie de mecanismes de control que eviten que el consumidor o adherent es veja obligat a satisfer clàusules que desconega, siguen confuses o ambigües, contràries a les normes imperatives i prohibitives o desequilibre els drets i obligacions de les parts.
El primer d'aquests mecanismes és el de control d'incorporació. La seua comesa essencial és dirimir quines clàusules poden ser incorporades en el contracte en la mesura en la qual no resulten sorpresives. És a dir, que siguen conegudes fefaentment, amb anterioritat a la signatura, que es puguen avaluar efectivament i que el client les accepte expressament.
El segon és el control de transparència. La redacció de les clàusules haurà de realitzar-se d'una manera clara, concreta, senzilla i que no done lloc a dobles sentits i dificultats de comprensió. Si així es produïra serien declarades nul·les en entendre que el client no ha pogut conéixer amb la seua lectura la naturalesa, el funcionament, el risc i les conseqüències d'aquestes.
El control de legalitat defineix la nul·litat de les clàusules que, segons recull l'article 8.1 de la LGDC: “Contradiguen en perjudici de l'adherent el que es disposa en aquesta Llei o en qualsevol altra norma imperativa o prohibitiva, llevat que en elles s'establisca un efecte diferent per al cas de contravenció”.
Finalment, trobem el control de contingut estipulat en l'article 8.2 “seran nul·les les condicions generals que siguen abusives, quan el contracte s'haja celebrat amb un consumidor”. En definitiva, aquest instrument legal vela per revisar si el contingut de la clàusula genera desequilibri no responent als criteris de bona fe i perjudicant així la posició del consumidor.E
Així, a través d'aquestes eines jurídiques i amb l'assessorament i recursos d'un advocat, els afectats poden reclamar judicialment que es reajuste la desproporció causada pels crèdits revolving.